Les Avantguardes.

            El esdeveniments històrics de l’època(1900-1930) van exercir gran influència sobre les avantguardes. L’optimisme amb  què es va viure l’arribada del segle XX es va tornar en decepció i desencant quan va esclatar la Primera Guerra Mundial (1914-1918). A partir d’aquesta guerra, els EUA es van convertir en el país capdavanter del món. A Rússia va triomfar una revolució que va enderrocar el vell sistema polític dels tsars. El nou govern marxista volia transformar la societat i convertir-la en una societat igualitària. Al nostre país, les avantguardes artístiques es van desenvolupar en diversos contextos polítics.  La nostra cultura va viure un procés importantíssim de recuperació del valencià.

Les avantguardes són un conjunt de moviments artístics i filosòfics que es van desenvolupar entre 1909 i 1940. Van provocar un trencament de tot el que fins aleshores s’entenia com a literatura o art. Es van caracteritzar per buscar noves formes d’expressió i pel desig de provocar rebuig, sorpresa, o desconcert a la mentalitat burgesa. El moviments més importants i influents foren: el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme i el Surrealisme. Els poetes que destaquen en la nostra literatura són Joan Salvat Papasseti, Carles Salvador i Josep Vicent Foix o Josep Maria Junoy.

            Els artistes cubistes volien transmetre que no hi ha una única realitat o veritat; per això donen una visió de la realitat fragmentada, descomposta en parts que el cerevell de cadascú ha de recompondré. El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es reconstrueixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli.

 Els artistes del Futurisme pensaven que la industralització, la tecnologia o la velocitat aportaven bellesa al món i podien transformar la societat; per això elogiaven en les seues obres tot allò que tingués a veure amb els avanços i els invents  de la vida moderna.  El llenguatge també havia de ser diferent, per aixó  els artistes futuristes van introduir lèxic específic de la tecnología i del combat i també una tècnica d’escriptura que es deia paraules en llibertat. Es tractava de provocar al lector i per fer-ho, no posaven signes de puntuació, canviaven l’ordre normal dels elements en l’oració, usaven lliurement les majúscules, introduïen signes matemàtiques i onomatopeies, trencaven les regles de la poesia, és a dir, ni construïen estrofes ni versos, ni hi havia rima…Un exemple són els cal·ligrames.

Els surrealistes pensaven que, per a comprendre la condició humana, l’artista havia de buscar respostes en el món dels somnis i del subconscient, ja que és aquí on es troba la part més pura i vertadera de les persones, aquella part que no està condicionada per les limitacions i les convencions de la vida en societat. Un dels procediments literaris que feien servir els surrealistes era l’escriptura automàtic, un recurs literari per a rescatar de la ment els nostres pensaments ocults,  que sols apareixen en els somnis. Consistia a deixar fluir lliurement el pesament, sense ordenar-lo de forma lògica o racional i expresar-lo sense restriccions lingüistíques.

Josep Maria Junoy (Barcelona, 1887-1955) va ser un dels primers introductors dels corrents avantguardistes en la nostra literatura. Va destacar especialmente en la producción de cal·ligrames. Al llarg de la seua vida literària va evolucionar cap a posicions més conservadores i va abandonar progressivament els corrents avantguardistes.

En conculsiò el fenomen de les Avantguardes es va desenvolupar a tot Europa en el primer terç del segle XX. Va ser una succesió de tendències artístiques que suposaren una transformació radical de la literatura i l’art en general. Destaquen el Futurisme, el Cubisme i el Surrealisme.

Cubismo.

Ultraismo.

Expresionismo.

Surrealismo.

Dadaismo.