Resumen Romanticismo, Valenciano.

Romanticisme

El romanticisme es dóna en el segle XIX.

-Origen:

     L’ Edat Mitjana va ser una época en què la Corona d’Aragó, constituïa un regne independent i amb una cultura important. Però al seglre XV, amb el matrimoni de Ferran I i Isabel I es van unir Aragó i Castella.

     Amb el seus successors, la dinastia dels Àustries, la Corona d’Aragó va deicar de tenir una cort propia i va anar perdent autonimia i rellevància. Als llargs dels segles XVI i XVII, la noblesa va començar a perdre interés per tot el que fos valencia, inclosa la llemgua. En el segle XVIII el rei borbó Felip V va abolir les lleis i institucions pròpies de la Corona d’Aragó i va prohibir el valencià en usos formals i oficials, pel Decret de Nova Planta.

     Les capes urbanes y popular de la societat valenciana van mantener la cultura tradicional i la llengua.

    A finals del seglreCVIII va haver dos fets molts importants que van marcar els canvis produïts a Europa en el segle XIX: La revolució francesa i la Revolucio industrial.  Aquest van influir en el naixement del Romanticisme.

-Característiques:

• ·         Els romàntics donden molta importancia a la personalitat de cadascú, al món interior i a l’espiritualitat, és a dir, a la subjectivitat.
• ·         Es tracta d’un movimennt que defensa la llibertat: el ser humà por decidir el canvi, d’acord amb el proyecte de la seva vida. Cada poble té dret de lluitar per la pròpia identitat nacional.
• ·         El romàntics es deixen endur pels sentiments desmesurats y la passió, fins i tot la violenta.
• ·         Se senten melangiosos, angoixats, sense saber perquè.
• ·         Tendencia al escapisme: crear un món idela per a él, o fugir a llocs reals perè exòtics, al passat mediaval, llocs imaginaris i fantàstics.
• ·         Es important el tractament del paisatge, ja que reflecteix l’estat d’ànim de l’artista o és un lloc on busca consol.
• ·         El romanticisme posa de moda el folcklore i la cultura popular: allò on es trova l’esencia dels pobles i les nacionalitats: rondalles, gojas, cançons, refranys, auques i cançons de nadal.

-Autors destacats:

-William Turner.

-Caspar David Friedich(un dels pintors més destacats).

-Jacint Verdaguer( un dels poetes més destacats del nostre romanticisme. Va ser sacerdot. Quan encara no tenia ni 20 anys, el van premiar en el Jocs Florarls(certàmens poètics de la nostra llengua) de Barcelona.).-Obres destacats L’Atlàntida, Canigó*, Pàtria, Idil•lis i cants místics. La seua obra demostrava que la nostra llendua no sols era apta per al sainet i el folcklores sino també per a la literatura culta.

*Canigó: es un poema èpic (no se conserva cap document(poemes)catalans èpics, es van perdre tots) de génere medieval. Se situa en els orígens de la Corona d’Aragó i conta la historia de Gentil, fill de Tallaferro,, que lliuta al costat del seu oncle Guifré contra la invasió dels musulmans. Però Gentil, encistat per la grandiositat i la bellesa del paistage pirinec i per Flordeneu, la reina de les fades, abandona el deure de cavaller, la batalla i el musulmans derroten els cristians. Aleshores, guifré mata a Gentil. Més tard els cristians vencen definitivament als musulmans. L’abat Oliba imposa a Guifré la penitència de fundar el monestir de Sant Martí de Canigó, les fades fugen i la muntanya es desencisa.

Canigó es el cim ,es dalt d’una muntanya on es trova el monestir de San Martí de canigó.

La Renaixença.

     La renaixença es donda a Aragó, per la guerra de succesió en el segle XVIII.

Ja en el segle XVIII alguns dels nostres il•lustrats s´havien preocupat per la recuperacio de la llengua i de la literatura pròpia. Però va ser al romanticisme, amb les idees de llibertat, de recuperació del passat medieval i de les arrels de cada poblre, el que va impulsat un moviment en les nostres terres anomentan Renaixença. No sols va ser una tendencia literària, sinó que tamb´re va tenir un carácter social i polític: pretenia recuperar els senyals que ens identifiquen com a un poble y nacionalitat i fer-nos conscients de pertànyer a una patria diferenciada de la resta de les comunitats de la l’estat español i d’Europa. Per això, recordava el passat medieval de la Corona d’Aragó, reivindicava l’estima per la llengua i el manteniment de la tradició popular. Aques movement es el punt de començament de la lluita, per la normalitzacio de la llegnua, és a dir, que aquesta faça servir també en els contextos cultes i públics, a més dels popular i familiars.