Argumento.

Mar i Cel.

L’obra de Mar i Cel, d’Àngel Guimerà comença amb l’expulsió dels moriscos en 1609(coma llevada) de la península ibérica. Saïd és el protagonista, de pare musulmà i mare cristiana.  Com que maten el seu pare, la mare decideix marxar amb l’expulsió dels moriscos.  Saïd és el capità d’un vaixell cristia que han assaltat els moriscos. Al cap d’una estona es donen compte que els cristians capturats són la família i rei que els ha expulsat de la península. Blanca la filla del birei, quan  Saïd es queda adormit intenta matar-ho, i és llavors quan saïd li diu que quan era xicotet presència l'assassinat de sa mare pels cristians, quan la mare intentava que no la separaren d'ell. Aleshores Blanca es dóna compte que el món no és perfecte com els seus pares li diuen i li fan creure. Blanca comença a sentir quelcom per Saïd, el capità musulmà que els havia capturat, i él per ella també, però el que passa és que el seu amor és impossible perquè són religions oposades i la seua família no l'acceptaria. Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners, que es fan amb el control del vaixell i maten els pirates. Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decidix alliberar els presoners, que es fan amb el control del barco i maten els pirates. Carles, el pare de Blanca, no vol que la seua filla s'enamore d'un musulmà i intenta matar (preposició llevada) Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i se llança al mar, perquè és l'única forma que el seu amor siga possible, ja que viuen en dos móns oposats, com el mar i el cel (de ahí el seu nombre) que només s'ajunten en l'horitzó, en este cas la mort d'estos. Perquè puguen estar units per sempre.